El sol no escalfa i l'aire és fresc. Començo a passar pel passeig i sento aquella olor de mar. M'aturo una estona a mirar com es mouen les onades i s'aixequen esquitxos d'escuma. Un no parar de persones de diferents cultures on totes busquen el mateix, el mar.
Trobem la típica cadira blanca i coixinet blau on consumim les hores davant del sol inquiet i del mar agitant la sorra i les algues.
Passen les hores i per molt desig que tinguem de moure'ns no ho aconseguirem... l'enlluerno del mar a les set del vespres és la millor visió per a qualsevol ésser humà...
Cap al vespre,sentirem l'olor de la nit,les parelles a la sorra agafades com si aquell moment fos únic i màgic...
Però sempre voldrem que passi ràpid el fred hivern per poder arribar a les càlides nits d'estiu on tot...és màgia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario